Acabo d’arribar de Castelldefels però malauradament no he pogut presenciar la victòria perquè m’he perdut. I això que he sortit de bon matí del Catllar. Jo sóc dels que els agrada parar pel camí a esmorzar i fotre’s un tiberi generós. Després de fer-ho, m’he plantat a l’autovia de Castelldefels i he preguntat pel nostre rival, el club Vista Alegre. L’home que m’ha atès es deuria pensar que anava amb segones i m’ha adreçat al club Riviera. La vista sí que era alegre, sí! Ho era tant que m’hi he passat el dia allà, xerrant amb una i l’altre. Quan m’ha vingut el Catllar al cap ja eren quarts de 8 del vespre i feia més de cinc hores que ja havíem deixat la nostra empremta en forma de victòria contundent i convincent! A sobre quan he arribat al poble m’han dit que el B també havia aconseguit els tres punts! Quina satisfacció! Si a més hagués tingut 100 euros, aquesta hagués estat complerta...