
M’agrada el Sants. És una d’aquelles entitats que saben mantenir la tradició tal i com ho demostra el seu terreny de joc. I és que la sorra és la mateixa en la que van desembarcar els fenicis al segle IV a.c. Per què renovar-la o posar-hi gesta artificial? A més, amb aquesta superfície el joc guanya vistositat i emoció: rebots inesperats, pilotes que perden velocitat de forma inesperada, per no parlar del sobreesforç que han de fer els futbolistes. Això sí que és suar la samarreta! Però no només hi ha beneficis pels titulars, els jugadors suplents també han pogut treure profit de la superfície fent castells de sorra a la banqueta. M’agrada el Sants.