Carta adreçada als aficionats del Catllar

Bona tarda a tots. Sóc el notari Joanot Masfurroll. El senyor Botero em va deixar la setmana passada una carta en dipòsit i em va pagar perquè la publiqués en el cas que el Catllar no es classifiqués per jugar la promoció. Així doncs, la reprodueixo textualment,

Estimats amics i socis,

Si esteu llegint aquestes paraules vol dir que per tercer any consecutiu el nostre estimat equip ha tornat a fallar en el partit més important de la temporada. Ja no puc més. La vida per a mi no té sentit: ni la dona (bé, aquesta porto 33 anys intentant de trobar-li....) ni els fills, ni els néts ni res. Si l’equip no rutlla, la meva vida s’esfondra.
Per tant ha arribat el moment de jugar-s’ho tot. Conec un xalet a Vilafortuny on habitualment juguen a la ruleta russa. Es veu que si tens èxit surts d’allà forrat d’euros i si perds...forrat en un sac de plàstic.
Així doncs, quin millor moment que aquest de desesperança per provar sort?
Si acabo amb el cap foradat, espero que li poseu el meu nom a l’estadi i si guanyo...ai, si guanyo...

Sempre vostre,

Botero.

Suposo que després de llegir aquest document us haureu quedat tan o més aterrat que jo. Així que si en el termini de 5 dies el senyor Botero no dóna senyals de vida, no tindré més remei que denunciar la seva desaparició als Mossos.

PD: per cert, per què collons no heu guanyat? Pobre home...

Amnèsia forçada

Més val no comentar res de la desfeta...

A punt de rebentar

L’apassionant final de lliga que s’està gestant ha fet estralls al meu cos. Quan ha acabat el partit i m’ha arribat la notícia que el Martorell havia perdut m’he començat a sentir dèbil i atordit, així que del camp de l’Horta he anat directament a les urgències de la Vall d’Hebrón on m’han fet una exhaustiva revisió mèdica. M’han trobat de tot. La pressió la tinc totalment descompensada, pateixo taquicàrdia, la migranya és insuportable, l’excés de nervis han revitalitzat les almorranes que fins ara tenia controlades, acidesa d’estómac (no puc dominar les nombroses ventositats que deixo anar), insuficiència renal (pixo de color verd). Fins i tot han avisat l’equip de psiquiatres perquè pensaven que tenia al·lucinacions quan no parava de cridar “a primera catalana, l’any que ve jugarem a primera catalana!” Em prenien per foll i volien sedar-me i vestir-me amb una camisa de força fins que els he ensenyat la classificació.... En fi, que no m’he deixat ingressar malgrat l’estat precari de la meva salut. I és que penso aguantar fins a veure el nostre ascens. Després ja m’ocuparé del meu cos. Primer, allò que és més important.

No hi sóc

De tant en tant m’escapo un cap de setmana per desconnectar de la vida del poble i del futbol. Actualment sóc a Benidorm gaudint del sol, la platja, els cocktails i d’alguna que altra vídua amb ganes de reviure velles sensacions... Així que em permetreu que avui no parli del nostre equip; de fet no vull ni saber què ha fet. El cervell de les persones necessita petits parèntesi per mantenir la frescor i això és el que he fet aprofitant el Pont i l’oferta de viatge de l’IMSERSO.

Quan torni demà passat ja em posaré al corrent de tot. A més, amb la dinàmica que portem no haig de patir pel bon resultat que de ben segur haurem aconseguit.