Intimidació

L’empat és del tot satisfactori tenint en compte l’escenari que envoltava la prèvia del matx. Aquesta matinada ha mort a trets un home quan sortia d’una discoteca de Castelldefels. Per si això no fos prou intimidatori, per arribar al camp del Vistalegre hem hagut de fer un ralli entre arbres caiguts, pinassa, pedres, pals i un llarg de cúmul d’objectes contundents. És lògic que amb aquest panorama els nostres futbolistes se sentissin un xic intimidats, però malgrat tot han donat la talla com autèntics valents!
De cara a la setmana vinent podríem provar aquesta tàctica. Així, quan l’autocar rival estigui venint per la carretera, algú de nosaltres es podria estirar al voral fent-se passar per mort. Algun voluntari?

Miniatures

Pel pitu del serenu

L’àrbitre aquest m’ha robat fins i tot les paraules per escriure l’article d’aquesta setmana. Quin home, tu…. Les darreres usurpacions de punts que hem patit es poden deure a diversos factors, dels quals jo en destacaria dos. O ens veuen massa bonassos respecte el nostre adversari o es pensen que els de poble som tontos.
És per això que de cara als propers enfrontaments hauríem de canviar la nostra aparença. És necessari que els nostres futbolistes juguin a partir d’ara amb barba de 5 dies. També ens vindria bé un parell de voluntaris que s’avinguessin a perdre algunes dents i dos més que es deixessin marcar la cara amb una navalla. D’aquesta manera, si el col·legiat veu que els nostres futbolistes són barbuts, desdentats i amb cicatrius a la cara creurà que no ens arronsem davant res i que estem disposats a qualsevol cosa per defensar el nostre honor.