Els nostres jugadors van donar la talla aixecant dues vegades el matx i van aconseguir un valuós empat. En acabat, es van dutxar amb la satisfacció que dóna haver fet la feina ben feta al mateix temps que desitjaven arribar a l’autocar per deixar-se caure damunt els seients i fer un mos. La sorpresa desagradable que van tenir va arribar quan el vehicle va arrencar i esperaven rebre el menjar. Van sentir unes paraules molt desagradables del meu cosí, en Botero II: “collons, m’he deixat els entrepans al poble!” Us podeu imaginar com van ser els 100 quilòmetres entre Sant Feliu i el Catllar...Els jugadors no van parar de mossegar-se les ungles mentre que els més afortunats van poder degustar algun xiclet!Sort va estar en Botero II que cap futbolista li clavés una mossegada per desastre i despistat! Sempre ho ha estat.
1 comentari:
ja no pasara mes
Publica un comentari a l'entrada