Futbito

El partit d’avui m’ha recordat la meva joventut als bars més sòrdids del tarragonès. Ho dic per les mides del camp del Sitges, que són molt semblants a les dels futbolins que funcionaven amb monedes de 5 pessetes. L’única diferència que he trobat és la mobilitat dels futbolistes, especialment els del Catllar. Han corregut com llebres i han lluitat com lleons. I en Rosado? Collons en Rosado! Dos gols i l’assistència del tercer! De tota manera els terrenys de joc així s’haurien de reservar per les nenes i els veterans, però no pel futbol amateur perquè es perd espectacle. Això sí, la gola d’en Riera ho ha agraït ja que amb un to de veu normal s’ha pogut comunicar amb tots els jugadors, fossin on fossin.
M’imagino aquests dels Sitges quan vinguin al nostre camp a la segona volta. Ja poden anar comprant ampolles d’oxigen i grans dosi d’EPO...