L’apassionant final de lliga que s’està gestant ha fet estralls al meu cos. Quan ha acabat el partit i m’ha arribat la notícia que el Martorell havia perdut m’he començat a sentir dèbil i atordit, així que del camp de l’Horta he anat directament a les urgències de la Vall d’Hebrón on m’han fet una exhaustiva revisió mèdica. M’han trobat de tot. La pressió la tinc totalment descompensada, pateixo taquicàrdia, la migranya és insuportable, l’excés de nervis han revitalitzat les almorranes que fins ara tenia controlades, acidesa d’estómac (no puc dominar les nombroses ventositats que deixo anar), insuficiència renal (pixo de color verd). Fins i tot han avisat l’equip de psiquiatres perquè pensaven que tenia al·lucinacions quan no parava de cridar “a primera catalana, l’any que ve jugarem a primera catalana!” Em prenien per foll i volien sedar-me i vestir-me amb una camisa de força fins que els he ensenyat la classificació.... En fi, que no m’he deixat ingressar malgrat l’estat precari de la meva salut. I és que penso aguantar fins a veure el nostre ascens. Després ja m’ocuparé del meu cos. Primer, allò que és més important.





