Banquet...

Cites

Frases cèlebres per il·lustrar el moment actual del Catllar:

-"Que no estamos tan mal hombre!" (Joan Laporta)
-"Nos hacemos una pajillas?" (Torrente)
-"El Catllar va bien!" (Aznar)
-"Se me pone la gallina de piel…" (Johan Cruyff)
-"A Dios pongo por testigo que nunca más volveremos a perder!" (Scarlett O’Hara)
-"Me encanta que los planes salgan bien!" (coronel Anibal Smith, el del equipo A)
-"La feina ben feta no té fronteres" (Generalitat de Catalunya)
-"He tingut un somni!" (Luther King)
-"Una abraçadaaaaaaa......" (Teletubbies)

Una planificació com cal

Menys mal que s’està acabant l’any. De fet, el partit d’avui és dels últims que perdem ja que si ens fixem en la trajectòria de les últimes temporades, l’equip comença malament i després de festes encadena una llarga ratxa de victòries que li permet optar a l’ascens. La diferència amb altres temporades és que enguany partim de molt més amunt i el terreny que hem de recuperar és menor.
De fet, intueixo que es tracta d’una política de club. Tenim plantilla i cos tècnic per ser matemàticament campions per Nadal. Però si això passés, ningú aniria al camp fins l’any vinent. Perdent expressament, es dóna emoció a la lliga, tema de conversa entre els aficionats i s’assegura una assistència digne als partits. Així que no patiu, home, que tot està calculat...

Buscant en Rosado

Carta oberta a la FCF

Apreciats senyors,

M’adreço a vostès perquè protegeixin una mica millor el futbol modest. En concret els demano que obliguin als clubs a jugar els dissabtes o els diumenges al vespre per una raó molt senzilla: perquè el jovent té dret a divertir-se. Només s’és jove una vegada a la vida i és una llàstima que els nanos no puguin evadir-se de la vida quotidiana els dissabtes a la nit tot bellugant el cos i d’altres coses sense tenir remordiments de consciència perquè han d’estar en condicions de bon matí. Que ja no se’n recorden vostès de quan tenien 30 anys?
Amb aquesta mesura hi guanyaria tothom: els espectadors perquè veurien un millor espectacle, els jugadors perquè podrien seguir sent joves i els clubs perquè s’estalviaran un munt d’euros en productes de neteja per recollir les restes d’una mala digestió....

Atentament,

En Botero

Mesures excepcionals

Estic patint perquè hem acabat amb la imbatibilitat de l’Iberiana i ens hem situat a només un punt d’ells. Ho hem fet de forma magistral, sent millors que el nostre rival, que ja és dir. El problema és que l’afició d’aquest equip no m’acaba de deixar tranquil. Tots sabem que son gent “especial” i que quan s’enfaden fan més por que en Fredy Krueger. Això vol dir que fins a la següent jornada haurem d’adoptar certes mesures de seguretat. Per exemple, si aneu a Barcelona traieu-vos del cotxe l’adhesiu de “Jo estimo el Catllar”. Tampoc estaria malament que a l’oficina del club no es quedés ningú sol, no vagi a ser que rebés una visita poc desitjable. Així mateix, seria convenient que una dotació dels bombers patrullessin durant la setmana pels voltants del poble per si de cas s’iniciés un incendi accidentalment.
En qualsevol cas aquestes mesures seran només provisionals. Quan d’aquí a 7 dies siguem líders ja podrem tornar a la normalitat.

Millor així

La pluja ens ha anat d’allò més bé per diversos aspectes. Primer de tot per netejar l’autocar, que ja tocava. Després perquè teníem alguns jugadors amb molèsties i si haguessin jugat ho haurien fet més perjudicats que havent-se begut 8 copes. I finalment perquè m’he pogut dutxar sense haver de malbaratar l’aigua corrent. Així és, quan ningú m’ha vist, he anat a les afores del camp, m’he despullat i després de deixar que l’aigua em mullés completament m’he ensabonat el cos. Ha estat especialment dificultós aclarir les parts nobles perquè no feia gens de vent i les gotes queien verticalment. Però totes les mesures per estalviar aigua són bones i més amb aquests de Barcelona, que a la més mínima ens amenacen d’emportar-se la nostra.