Obriu el pas que venim!

Una marató no l’acostuma a guanyar aquell que de seguida es posa al capdavant, sinó el que vé del darrera amb un ritme intens però prudent, constant però pacient, decidit però Intel.ligent. I aquest corredor virtuós és el Catllar. Avui ja ens hem situat a només tres punts de la promoció i no només això: tenim la certesa de mantenir les forçes intactes i que no ens flaquejaran les cames en els darrers quilòmetres decisius per arribar a la meta. Malgrat això, serà important que no se’ns creuin més àrbitres com el d’aquest matí, que quan s’han complert els 90 minuts reglamentaris s’ha tret de la màniga la primera part d’una pròrroga…Això sí, ens ha donat un toc de glamour perquè l’home era clavat a en Yul Brynner i algun dels socis més veterans han corregut tot confosos a demanar-li un autògraf al final del matx.

Un migdia de pel.lícula

La millor forma de resumir el que ha passat avui al camp de l’Iberiana és posar un títol de pel.lícula als fets més rellevants. Així que tot es podria resumir de la següent manera. Per començar, el camp es podria dir “El planeta de los simios.” El partit: “Bailando con lobos.” L’agressió d’un imbècil local al nostre porter:“Yo, el Vaquilla.” La posterior suspensió del matx durant més de mitja hora “El silencio de los corderos.” L’arribada dels furgons dels Mossos: “Los hombres de Harrelson.” El gol del triomf al minut 92: “El cartero siempre llama dos veces." La victòria: “V, de Vendetta.” La sortida dels jugadors i de l’àrbitre: “Salvad al soldado Ryan.” La passivitat de la Federació per expulsar de la competició clubs com l’Iberiana: “La ley del silencio.” El nostre autocar: “El acorazado Potemkin” i el viatge de tornada cap a casa: “La vida és bella!”

És un ocell? És un avió? No! És en Fulla!

La majoria encara ens estem preguntant què o qui hem vist en el segon gol. I és que en Fulla s’ha convertit en un no sé què per marcar una diana antològica. Jo perquè estava amb més gent, sinó hagués culpat de la meva visió l’orujo que em prenc abans dels partits. Llàstima que ningú l’hagi enregistrat, però no us preocupeu perquè tinc contactes a la NASA i aquesta gent té càmeres per tot l’espai apuntant la terra. Segur que alguna o altra l’ha agafat.
M’imagino dos marcians mirant-s’ho des del seu planeta i comentant: “què fa un dels nostres a el Catllar?”

Descarrega o no entres!

Si es vol eradicar la violència dels camps de futbol s’haurien de prendre mesures de veritat per evitar actuacions com les que han protagonitzat dos pobres fracassats del Cambrils. Ja sé que és difícil encaixar un bany de joc com el que els hem donat. Si a més la seva temporada és tan mediocre que flirtegen amb el descens, la frustració encara es fa més evident i penosa. Però no es veurien batusses ni s'escoltarien insults si la Federació Catalana, amb la col·laboració de les forces de seguretat del país, posés com a condició per assistir als camps tenir una vida sexual satisfactòria. Si tothom anés al futbol ben follat, de ben segur que no es produirien espectacles com els que han ofert dos insatisfets del Cambrils, que lluny d’acontentar-se increpant l’àrbitre, també l’han pres amb alguns membres del cos tècnic i dela junta.

Xatos, a veure si suqueu més el melindro i deixeu als altres tranquils!

I tant que era alegre!

Acabo d’arribar de Castelldefels però malauradament no he pogut presenciar la victòria perquè m’he perdut. I això que he sortit de bon matí del Catllar. Jo sóc dels que els agrada parar pel camí a esmorzar i fotre’s un tiberi generós. Després de fer-ho, m’he plantat a l’autovia de Castelldefels i he preguntat pel nostre rival, el club Vista Alegre. L’home que m’ha atès es deuria pensar que anava amb segones i m’ha adreçat al club Riviera. La vista sí que era alegre, sí! Ho era tant que m’hi he passat el dia allà, xerrant amb una i l’altre. Quan m’ha vingut el Catllar al cap ja eren quarts de 8 del vespre i feia més de cinc hores que ja havíem deixat la nostra empremta en forma de victòria contundent i convincent! A sobre quan he arribat al poble m’han dit que el B també havia aconseguit els tres punts! Quina satisfacció! Si a més hagués tingut 100 euros, aquesta hagués estat complerta...

Molt agraït!

El Catllar és un equip que sempre ens dóna alegries malgrat que no guanyi el seu partit. I és que els que patim insomni estem d’enhorabona. S’han acabat les pastilles, comptar ovelles i el tenir un acte sexual no desitjat amb l’única intenció de relaxar-se. Un bon soci del club ha gravat el matx d’aquest migdia i repartirà còpies a tots els qui els costa agafar la son. L’efecte és més contundent que qualsevol altre remei tradicional. Tres minuts del Catllar-Can Fatjó i ja estareu immers en el màgic món dels somnis.
Des d’aquí reclamo un augment de la fitxa dels nostres futbolistes ja que han demostrat que vetllen per nosaltres fins al punt que són capaços de jugar sense excessiu interès per ajudar-nos a superar certs problemes.

Proeses

Jornada històrica! Els dos equips del Catllar han aconseguit la gesta de derrocar els líders de les seves respectives categories!! Però no només això sinó que en el cas del B ho hem fet amb proesa inclosa. I és que en Kiko ha debutat després que ahir patís un accident de cotxe. Un camioner el va envestir i va haver de ser ingressat per revisar-lo de dalt a baix. Res de greu, però l’home, lluny de seguir les recomenacions dels metges, s’ha posat sota els pals exhibint les seqüeles de l’accident. Quin heroi! El Catllar necessita gent compromesa i no cal dir que en Kiko ho és.
Almenys aquesta setmana no em neguitejareu amb segons quins comentaris crítics tot i que n’hi ha que no descansen ni en temps de pau...