Ha arribat el glamour

El nostre Beckham ja s’ha estrenat i ha contribuït decisivament a aconseguir el punt d’aquest migdia. Se li veuen maneres al nano, i ens dona un toc de glamour que mai està de més. De tota manera, si el contracten per fer de doble del Beckham autèntic li podrien posar l’atretzo adequat, és a dir una dona com la Victòria. I ja, posats a demanar, aquesta podria anar acompanyada de tot el sèquit de la rèplica de les Spice Girls i alegrar-nos la vista a tots plegats… Benvingut David!

Voleu fer diners?

Algú sap quan hi torna a haver una jornada de descans? Ho dic perquè només en diumenges així ens deixen de robar...El d’ahir va ser d’escàndol...Si el partit s’hagués gravat, el vídeo resultant seria ideal per passar-lo a les escoles d’àrbitres per mostrar als aspirants què és un fora de joc. Tenint en compte la crisi econòmica i que els col.legiats ens cusen cada setmana, si algú vol fer alguns diners extra que agafi una càmera i enregistri els nostres enfrontaments. No sé quants centres de formació d’àrbitres hi ha per tot l’Estat, però segur que els hi pagarien a molt bon preu...

Pim, pam, puum!!

Els de l’Almacelles no van últims perquè siguin dolents, no. El que passa és que s’han equivocat d’esport i encara no se n’han adonat. Es pensen que practiquen algun esport de contacte i per això quan surten al camp es desconcerten quan l’àrbitre els va expulsant un per un. No han descobert que en realitat s’han inscrit a una lliga de futbol...
De fet, si la Federació revisés les fitxes dels seus jugadors descobriria que són falses. Els seus veritables noms són, entre d’altres, Bruce Lee, Rocky Balboa, Chuck Norris, Steven Seagal, Jackie Chan, Bud Spencer i Terence Hill.

De tota manera no confieu que la Federació ho arregli ja que avui dilluns a la nit, és l’única web del ram que encara no ha publicat els resultats de l’última jornada. Ai senyor, en quines mans estem....

El Catllar, 1 - Torreforta, 2

Intimidació

L’empat és del tot satisfactori tenint en compte l’escenari que envoltava la prèvia del matx. Aquesta matinada ha mort a trets un home quan sortia d’una discoteca de Castelldefels. Per si això no fos prou intimidatori, per arribar al camp del Vistalegre hem hagut de fer un ralli entre arbres caiguts, pinassa, pedres, pals i un llarg de cúmul d’objectes contundents. És lògic que amb aquest panorama els nostres futbolistes se sentissin un xic intimidats, però malgrat tot han donat la talla com autèntics valents!
De cara a la setmana vinent podríem provar aquesta tàctica. Així, quan l’autocar rival estigui venint per la carretera, algú de nosaltres es podria estirar al voral fent-se passar per mort. Algun voluntari?

Miniatures

Pel pitu del serenu

L’àrbitre aquest m’ha robat fins i tot les paraules per escriure l’article d’aquesta setmana. Quin home, tu…. Les darreres usurpacions de punts que hem patit es poden deure a diversos factors, dels quals jo en destacaria dos. O ens veuen massa bonassos respecte el nostre adversari o es pensen que els de poble som tontos.
És per això que de cara als propers enfrontaments hauríem de canviar la nostra aparença. És necessari que els nostres futbolistes juguin a partir d’ara amb barba de 5 dies. També ens vindria bé un parell de voluntaris que s’avinguessin a perdre algunes dents i dos més que es deixessin marcar la cara amb una navalla. D’aquesta manera, si el col·legiat veu que els nostres futbolistes són barbuts, desdentats i amb cicatrius a la cara creurà que no ens arronsem davant res i que estem disposats a qualsevol cosa per defensar el nostre honor.

Quina broma és aquesta?

Aquesta lliga sembla de la senyoreta Pepis. Resulta que l’àrbitre principal, que era de Girona, no pot venir al partit i a la Federació no se li acudeix res millor que designar un àrbitre de Barcelona…Bé, els catllarencs ens hem de sentir molt afortunats ja que tenint en compte el respecte que ens tenen, també podrien haver posat a xiular un aficionat o un directiu del Viladecans, com si fos un partit de costellada. Jo crec que hem estat víctimes d’una innocentada anticipada. Us imagineu que dirien els del Viladecans si en el partit de la segona volta xiula un àrbitre de Tarragona? En fi, que estem en època de germanor i no em vull fer més mal a la sang. Apa, bones festes a tothom!

Banquet...

Cites

Frases cèlebres per il·lustrar el moment actual del Catllar:

-"Que no estamos tan mal hombre!" (Joan Laporta)
-"Nos hacemos una pajillas?" (Torrente)
-"El Catllar va bien!" (Aznar)
-"Se me pone la gallina de piel…" (Johan Cruyff)
-"A Dios pongo por testigo que nunca más volveremos a perder!" (Scarlett O’Hara)
-"Me encanta que los planes salgan bien!" (coronel Anibal Smith, el del equipo A)
-"La feina ben feta no té fronteres" (Generalitat de Catalunya)
-"He tingut un somni!" (Luther King)
-"Una abraçadaaaaaaa......" (Teletubbies)

Una planificació com cal

Menys mal que s’està acabant l’any. De fet, el partit d’avui és dels últims que perdem ja que si ens fixem en la trajectòria de les últimes temporades, l’equip comença malament i després de festes encadena una llarga ratxa de victòries que li permet optar a l’ascens. La diferència amb altres temporades és que enguany partim de molt més amunt i el terreny que hem de recuperar és menor.
De fet, intueixo que es tracta d’una política de club. Tenim plantilla i cos tècnic per ser matemàticament campions per Nadal. Però si això passés, ningú aniria al camp fins l’any vinent. Perdent expressament, es dóna emoció a la lliga, tema de conversa entre els aficionats i s’assegura una assistència digne als partits. Així que no patiu, home, que tot està calculat...

Buscant en Rosado

Carta oberta a la FCF

Apreciats senyors,

M’adreço a vostès perquè protegeixin una mica millor el futbol modest. En concret els demano que obliguin als clubs a jugar els dissabtes o els diumenges al vespre per una raó molt senzilla: perquè el jovent té dret a divertir-se. Només s’és jove una vegada a la vida i és una llàstima que els nanos no puguin evadir-se de la vida quotidiana els dissabtes a la nit tot bellugant el cos i d’altres coses sense tenir remordiments de consciència perquè han d’estar en condicions de bon matí. Que ja no se’n recorden vostès de quan tenien 30 anys?
Amb aquesta mesura hi guanyaria tothom: els espectadors perquè veurien un millor espectacle, els jugadors perquè podrien seguir sent joves i els clubs perquè s’estalviaran un munt d’euros en productes de neteja per recollir les restes d’una mala digestió....

Atentament,

En Botero

Mesures excepcionals

Estic patint perquè hem acabat amb la imbatibilitat de l’Iberiana i ens hem situat a només un punt d’ells. Ho hem fet de forma magistral, sent millors que el nostre rival, que ja és dir. El problema és que l’afició d’aquest equip no m’acaba de deixar tranquil. Tots sabem que son gent “especial” i que quan s’enfaden fan més por que en Fredy Krueger. Això vol dir que fins a la següent jornada haurem d’adoptar certes mesures de seguretat. Per exemple, si aneu a Barcelona traieu-vos del cotxe l’adhesiu de “Jo estimo el Catllar”. Tampoc estaria malament que a l’oficina del club no es quedés ningú sol, no vagi a ser que rebés una visita poc desitjable. Així mateix, seria convenient que una dotació dels bombers patrullessin durant la setmana pels voltants del poble per si de cas s’iniciés un incendi accidentalment.
En qualsevol cas aquestes mesures seran només provisionals. Quan d’aquí a 7 dies siguem líders ja podrem tornar a la normalitat.

Millor així

La pluja ens ha anat d’allò més bé per diversos aspectes. Primer de tot per netejar l’autocar, que ja tocava. Després perquè teníem alguns jugadors amb molèsties i si haguessin jugat ho haurien fet més perjudicats que havent-se begut 8 copes. I finalment perquè m’he pogut dutxar sense haver de malbaratar l’aigua corrent. Així és, quan ningú m’ha vist, he anat a les afores del camp, m’he despullat i després de deixar que l’aigua em mullés completament m’he ensabonat el cos. Ha estat especialment dificultós aclarir les parts nobles perquè no feia gens de vent i les gotes queien verticalment. Però totes les mesures per estalviar aigua són bones i més amb aquests de Barcelona, que a la més mínima ens amenacen d’emportar-se la nostra.

Sants?

Assenyalo directament l’entrenador i la junta directiva com a culpables de la derrota d’avui. Ja sé que als futbolistes se’ls han de donar referències de l’adversari, però en aquest cas no calia dir-los el nom. Segur que quan els jugadors del Catllar van saber que ens visitava el Sants es van pensar que serien un grup d’angelets que no voldrien oposar-nos resistència. Però no, al Sants no hi jugava ni Sant Mateu, ni Sant Pere Màrtir ni cap àngel de la guarda, sinó onze paios amb fam, amb molta fam. Per això l’Alfonso s’hauria d’haver inventat el nom del nostre rival i consensuar-lo amb la junta perquè el posés als cartells que anunciaven el matx.

Ai...si quan us tingui ensenyats a tots fotareu el camp...

Ja sóc aquí!

Perdoneu pel retard en l’arrencada del blog però és que acabo d’arribar del meu peregrinatge pels indrets més sagrats del món.
Al Catllar se l’estima amb fets i no amb paraules i jo he posat el meu granet de sorra intentant seduir a les deïtats més diverses. Vaig començar a Roma, posant un ciri amb l’escut del club a Sant Pere del Vaticà. D’allà vaig marxar cap al Tíbet on un monjo budista em va assegurar que el Catllar estaria present en totes les seves pregàries. Seguidament vaig aterrar a la Meca i vaig sol.licitar de genolls a un imam que li digui a Alá que ens ajudi en els moments més complicats. Suposo que amb tantes demandes algun o altre ésser superior s’alinearà amb nosaltres.
També vaig estar amb els mormons, una de les religions que més aposta per la poligàmia. Aquesta narració, però, la deixo per un altre escrit....
Bentrobats a tots i visca el Catllar!

Que continui l'espectacle!

Uff…Ja me’n puc anar de viatge amb la tranquil·litat de saber que hi ha projecte! Els dies d’angoixa han deixat pas a la calma que dona constatar que hi ha gent compromesa amb el club i a l’esperança de saber que encara tenim marge per créixer.
Concretar el futur del nostre club era fonamental per gaudir d’unes bones vacances. De fet demà les començo: faré 7 dies a Marina d’Or, 7 més a Benidorm, 7 a Polaris World i 5 en un apartament de 30 metres quadrats a la Manga del Mar Menor. L’objectiu és estar de tornada a començaments d’agost per viure la pretemporada de l’equip.
Però no us preocupeu que a banda d’afartar-me de cocktails als xiringuitos i de veure dones quasi despullades tumbades a la sorra, tindré temps d’escriure algun que altre article. Així que seguiu-vos connectant, que la paradeta no la tanco!!

Gric, gric, gric....

Sempre m’han agradat els càntics dels grills. La seva presència té una clara vinculació amb la tranquil·litat i la serenor que et dóna el silenci de la muntanya. El problema és que sembla que els grills s’hagin instal·lat a les oficines del club. Ja fa gairebé tres setmanes que va acabar la competició i, almenys jo, no sé quina junta hi haurà, ni qui serà l’entrenador, ni les baixes i, encara menys, les altes. Gric, gric, gric…és l’únic so que sento quan passo per davant l’oficina. Segurament els que han de decidir estan de vacances. Se les mereixen. Però si us plau, que quan tornin el primer que facin és posar-nos al dia del seu projecte, que aquesta llei del silenci no la suportaria ni en Marlon Brando!

Què hem de fer?

Estimats catllarencs, estic viu. Vaig sortir victoriós de la sessió de la ruleta russa i em vaig guanyar 120 mil euros...dels quals me n’he gastat la meitat per matar les penes. Així que ara me’n queden 60 mil. Tal i com vaig insinuar donaré una part important al nostre club...sempre i quan l’Ajuntament mostri el mateix nivell de compromís que jo. Si aposten per l’equip, jo també ho faré. En cas contrari agafaré els calers i aniré a recórrer les pintoresques platges del Carib.
I és que ha arribat el moment d’ensenyar-nos les cartes. O hi anem tots o pleguem. Volem un club que segueixi donant notorietat al poble o un equip que torni a jugar contra la Riera? Senyors, facin la seva aposta, la partida ja ha començat.