Quina broma és aquesta?

Aquesta lliga sembla de la senyoreta Pepis. Resulta que l’àrbitre principal, que era de Girona, no pot venir al partit i a la Federació no se li acudeix res millor que designar un àrbitre de Barcelona…Bé, els catllarencs ens hem de sentir molt afortunats ja que tenint en compte el respecte que ens tenen, també podrien haver posat a xiular un aficionat o un directiu del Viladecans, com si fos un partit de costellada. Jo crec que hem estat víctimes d’una innocentada anticipada. Us imagineu que dirien els del Viladecans si en el partit de la segona volta xiula un àrbitre de Tarragona? En fi, que estem en època de germanor i no em vull fer més mal a la sang. Apa, bones festes a tothom!

Banquet...

Cites

Frases cèlebres per il·lustrar el moment actual del Catllar:

-"Que no estamos tan mal hombre!" (Joan Laporta)
-"Nos hacemos una pajillas?" (Torrente)
-"El Catllar va bien!" (Aznar)
-"Se me pone la gallina de piel…" (Johan Cruyff)
-"A Dios pongo por testigo que nunca más volveremos a perder!" (Scarlett O’Hara)
-"Me encanta que los planes salgan bien!" (coronel Anibal Smith, el del equipo A)
-"La feina ben feta no té fronteres" (Generalitat de Catalunya)
-"He tingut un somni!" (Luther King)
-"Una abraçadaaaaaaa......" (Teletubbies)

Una planificació com cal

Menys mal que s’està acabant l’any. De fet, el partit d’avui és dels últims que perdem ja que si ens fixem en la trajectòria de les últimes temporades, l’equip comença malament i després de festes encadena una llarga ratxa de victòries que li permet optar a l’ascens. La diferència amb altres temporades és que enguany partim de molt més amunt i el terreny que hem de recuperar és menor.
De fet, intueixo que es tracta d’una política de club. Tenim plantilla i cos tècnic per ser matemàticament campions per Nadal. Però si això passés, ningú aniria al camp fins l’any vinent. Perdent expressament, es dóna emoció a la lliga, tema de conversa entre els aficionats i s’assegura una assistència digne als partits. Així que no patiu, home, que tot està calculat...

Buscant en Rosado

Carta oberta a la FCF

Apreciats senyors,

M’adreço a vostès perquè protegeixin una mica millor el futbol modest. En concret els demano que obliguin als clubs a jugar els dissabtes o els diumenges al vespre per una raó molt senzilla: perquè el jovent té dret a divertir-se. Només s’és jove una vegada a la vida i és una llàstima que els nanos no puguin evadir-se de la vida quotidiana els dissabtes a la nit tot bellugant el cos i d’altres coses sense tenir remordiments de consciència perquè han d’estar en condicions de bon matí. Que ja no se’n recorden vostès de quan tenien 30 anys?
Amb aquesta mesura hi guanyaria tothom: els espectadors perquè veurien un millor espectacle, els jugadors perquè podrien seguir sent joves i els clubs perquè s’estalviaran un munt d’euros en productes de neteja per recollir les restes d’una mala digestió....

Atentament,

En Botero

Mesures excepcionals

Estic patint perquè hem acabat amb la imbatibilitat de l’Iberiana i ens hem situat a només un punt d’ells. Ho hem fet de forma magistral, sent millors que el nostre rival, que ja és dir. El problema és que l’afició d’aquest equip no m’acaba de deixar tranquil. Tots sabem que son gent “especial” i que quan s’enfaden fan més por que en Fredy Krueger. Això vol dir que fins a la següent jornada haurem d’adoptar certes mesures de seguretat. Per exemple, si aneu a Barcelona traieu-vos del cotxe l’adhesiu de “Jo estimo el Catllar”. Tampoc estaria malament que a l’oficina del club no es quedés ningú sol, no vagi a ser que rebés una visita poc desitjable. Així mateix, seria convenient que una dotació dels bombers patrullessin durant la setmana pels voltants del poble per si de cas s’iniciés un incendi accidentalment.
En qualsevol cas aquestes mesures seran només provisionals. Quan d’aquí a 7 dies siguem líders ja podrem tornar a la normalitat.

Millor així

La pluja ens ha anat d’allò més bé per diversos aspectes. Primer de tot per netejar l’autocar, que ja tocava. Després perquè teníem alguns jugadors amb molèsties i si haguessin jugat ho haurien fet més perjudicats que havent-se begut 8 copes. I finalment perquè m’he pogut dutxar sense haver de malbaratar l’aigua corrent. Així és, quan ningú m’ha vist, he anat a les afores del camp, m’he despullat i després de deixar que l’aigua em mullés completament m’he ensabonat el cos. Ha estat especialment dificultós aclarir les parts nobles perquè no feia gens de vent i les gotes queien verticalment. Però totes les mesures per estalviar aigua són bones i més amb aquests de Barcelona, que a la més mínima ens amenacen d’emportar-se la nostra.

Sants?

Assenyalo directament l’entrenador i la junta directiva com a culpables de la derrota d’avui. Ja sé que als futbolistes se’ls han de donar referències de l’adversari, però en aquest cas no calia dir-los el nom. Segur que quan els jugadors del Catllar van saber que ens visitava el Sants es van pensar que serien un grup d’angelets que no voldrien oposar-nos resistència. Però no, al Sants no hi jugava ni Sant Mateu, ni Sant Pere Màrtir ni cap àngel de la guarda, sinó onze paios amb fam, amb molta fam. Per això l’Alfonso s’hauria d’haver inventat el nom del nostre rival i consensuar-lo amb la junta perquè el posés als cartells que anunciaven el matx.

Ai...si quan us tingui ensenyats a tots fotareu el camp...

Ja sóc aquí!

Perdoneu pel retard en l’arrencada del blog però és que acabo d’arribar del meu peregrinatge pels indrets més sagrats del món.
Al Catllar se l’estima amb fets i no amb paraules i jo he posat el meu granet de sorra intentant seduir a les deïtats més diverses. Vaig començar a Roma, posant un ciri amb l’escut del club a Sant Pere del Vaticà. D’allà vaig marxar cap al Tíbet on un monjo budista em va assegurar que el Catllar estaria present en totes les seves pregàries. Seguidament vaig aterrar a la Meca i vaig sol.licitar de genolls a un imam que li digui a Alá que ens ajudi en els moments més complicats. Suposo que amb tantes demandes algun o altre ésser superior s’alinearà amb nosaltres.
També vaig estar amb els mormons, una de les religions que més aposta per la poligàmia. Aquesta narració, però, la deixo per un altre escrit....
Bentrobats a tots i visca el Catllar!

Que continui l'espectacle!

Uff…Ja me’n puc anar de viatge amb la tranquil·litat de saber que hi ha projecte! Els dies d’angoixa han deixat pas a la calma que dona constatar que hi ha gent compromesa amb el club i a l’esperança de saber que encara tenim marge per créixer.
Concretar el futur del nostre club era fonamental per gaudir d’unes bones vacances. De fet demà les començo: faré 7 dies a Marina d’Or, 7 més a Benidorm, 7 a Polaris World i 5 en un apartament de 30 metres quadrats a la Manga del Mar Menor. L’objectiu és estar de tornada a començaments d’agost per viure la pretemporada de l’equip.
Però no us preocupeu que a banda d’afartar-me de cocktails als xiringuitos i de veure dones quasi despullades tumbades a la sorra, tindré temps d’escriure algun que altre article. Així que seguiu-vos connectant, que la paradeta no la tanco!!

Gric, gric, gric....

Sempre m’han agradat els càntics dels grills. La seva presència té una clara vinculació amb la tranquil·litat i la serenor que et dóna el silenci de la muntanya. El problema és que sembla que els grills s’hagin instal·lat a les oficines del club. Ja fa gairebé tres setmanes que va acabar la competició i, almenys jo, no sé quina junta hi haurà, ni qui serà l’entrenador, ni les baixes i, encara menys, les altes. Gric, gric, gric…és l’únic so que sento quan passo per davant l’oficina. Segurament els que han de decidir estan de vacances. Se les mereixen. Però si us plau, que quan tornin el primer que facin és posar-nos al dia del seu projecte, que aquesta llei del silenci no la suportaria ni en Marlon Brando!

Què hem de fer?

Estimats catllarencs, estic viu. Vaig sortir victoriós de la sessió de la ruleta russa i em vaig guanyar 120 mil euros...dels quals me n’he gastat la meitat per matar les penes. Així que ara me’n queden 60 mil. Tal i com vaig insinuar donaré una part important al nostre club...sempre i quan l’Ajuntament mostri el mateix nivell de compromís que jo. Si aposten per l’equip, jo també ho faré. En cas contrari agafaré els calers i aniré a recórrer les pintoresques platges del Carib.
I és que ha arribat el moment d’ensenyar-nos les cartes. O hi anem tots o pleguem. Volem un club que segueixi donant notorietat al poble o un equip que torni a jugar contra la Riera? Senyors, facin la seva aposta, la partida ja ha començat.

Carta adreçada als aficionats del Catllar

Bona tarda a tots. Sóc el notari Joanot Masfurroll. El senyor Botero em va deixar la setmana passada una carta en dipòsit i em va pagar perquè la publiqués en el cas que el Catllar no es classifiqués per jugar la promoció. Així doncs, la reprodueixo textualment,

Estimats amics i socis,

Si esteu llegint aquestes paraules vol dir que per tercer any consecutiu el nostre estimat equip ha tornat a fallar en el partit més important de la temporada. Ja no puc més. La vida per a mi no té sentit: ni la dona (bé, aquesta porto 33 anys intentant de trobar-li....) ni els fills, ni els néts ni res. Si l’equip no rutlla, la meva vida s’esfondra.
Per tant ha arribat el moment de jugar-s’ho tot. Conec un xalet a Vilafortuny on habitualment juguen a la ruleta russa. Es veu que si tens èxit surts d’allà forrat d’euros i si perds...forrat en un sac de plàstic.
Així doncs, quin millor moment que aquest de desesperança per provar sort?
Si acabo amb el cap foradat, espero que li poseu el meu nom a l’estadi i si guanyo...ai, si guanyo...

Sempre vostre,

Botero.

Suposo que després de llegir aquest document us haureu quedat tan o més aterrat que jo. Així que si en el termini de 5 dies el senyor Botero no dóna senyals de vida, no tindré més remei que denunciar la seva desaparició als Mossos.

PD: per cert, per què collons no heu guanyat? Pobre home...

Amnèsia forçada

Més val no comentar res de la desfeta...

A punt de rebentar

L’apassionant final de lliga que s’està gestant ha fet estralls al meu cos. Quan ha acabat el partit i m’ha arribat la notícia que el Martorell havia perdut m’he començat a sentir dèbil i atordit, així que del camp de l’Horta he anat directament a les urgències de la Vall d’Hebrón on m’han fet una exhaustiva revisió mèdica. M’han trobat de tot. La pressió la tinc totalment descompensada, pateixo taquicàrdia, la migranya és insuportable, l’excés de nervis han revitalitzat les almorranes que fins ara tenia controlades, acidesa d’estómac (no puc dominar les nombroses ventositats que deixo anar), insuficiència renal (pixo de color verd). Fins i tot han avisat l’equip de psiquiatres perquè pensaven que tenia al·lucinacions quan no parava de cridar “a primera catalana, l’any que ve jugarem a primera catalana!” Em prenien per foll i volien sedar-me i vestir-me amb una camisa de força fins que els he ensenyat la classificació.... En fi, que no m’he deixat ingressar malgrat l’estat precari de la meva salut. I és que penso aguantar fins a veure el nostre ascens. Després ja m’ocuparé del meu cos. Primer, allò que és més important.

No hi sóc

De tant en tant m’escapo un cap de setmana per desconnectar de la vida del poble i del futbol. Actualment sóc a Benidorm gaudint del sol, la platja, els cocktails i d’alguna que altra vídua amb ganes de reviure velles sensacions... Així que em permetreu que avui no parli del nostre equip; de fet no vull ni saber què ha fet. El cervell de les persones necessita petits parèntesi per mantenir la frescor i això és el que he fet aprofitant el Pont i l’oferta de viatge de l’IMSERSO.

Quan torni demà passat ja em posaré al corrent de tot. A més, amb la dinàmica que portem no haig de patir pel bon resultat que de ben segur haurem aconseguit.

Presa de pèl!

Dels equips que estem lluitant per pujar som el que més empats ha aconseguit, 9 concretament. Ja és hora que algú ho digui en veu alta: la lliga dels 3 punts és un autèntic frau. I no vull semblar un ploramiques després de perdre al camp del Martorell, però ja fa temps que això em roda pel cap. Antigament, quan n’hi havia 2 en joc, si el matx acabava amb empat tots dos conjunts se’ls repartien. I ara? Si s’empata els equips reben un punt cadascú, però… i l’altre qui se’l queda? Què no n’hi ha 3 en joc? Doncs si n’hi ha 3 en joc s’han de distribuir d’alguna manera i no robar-los. L’altre dia un cosí meu, en Llucià, va trucar a la Federació (cliqueu sobre la paraula subratllada per escoltar-ho) denunciat aquesta estafa i els va dir que amb els punts que aquest organisme es queda, al final de la temporada els podria repartir aplicant diversos criteris: premiant als equips més esportius, als que tinguin l’estadi reformat més recentment o als que tinguin els vestidors més nets. Tan me fot, que s’ho muntin com vulguin, però que tornin als clubs allò que és seu!

Els follets

La sort existeix tal i com ha quedat palès aquest migdia. Això sí, l’has de captivar, has de flirtejar-hi, sinó res de res. Nosaltres coquetegem amb la sort des de fa setmanes i com que som uns seductors insistents avui ens ha correspost.
Exactament el mateix passa a l’inversa, amb el desgraciat. Vas temptant l’infortuni i al final et captura en una de les seves teranyines de la que si intentes fugir sense seny, encara t’hi enredes més i n’ets més presoner.
El gol en pròpia porta del Pubilla Cases al minut 96 que ens ha donat la victòria és una prova excel·lent per comprovar com els follets matisen les nostres vides. Sí, és només un matís, però depenent de la teva dinàmica et pot portar a la glòria o condemnar a la frustració. Nosaltres som al cantó guanyador.

Vainilla! Nata!! Cooco!!!

Sóm uns autèntics desconsiderats. Anem a casa d’en Josep Maria Gené i li fotem la dona, els quadres, la vaixella de porcellana i totes les joies. I és que els 5 gols que li hem clavat equival a aquest espoli metafòric. Això sí, l’única cosa que agreuja el nostre saqueig és que els hem donat una lliçó magistral de futbol. Però...ara que ho penso... això també és una putada pel pobre Josep Maria que se suposa que és una eminència en la docència futbolística. Estic segur que després de veure el Catllar, molts pares donaran de baixa els seus fills i ens sol·licitaran ingressar al nostre futbol base.
Davant aquest panorama tan poc prometedor, encara veig en Gené obrint un xiringuito de gelats a una cala de la costa catalana per compensar la fallida, per culpa nostra, del seu negoci.

Millor sol que...

Està bé això d’anar tercers en solitari. De vegades, compartir és negatiu i té efectes secundaris. Per exemple, a qui no li ha passat mai haver de compartir una fondue en un sopar amb uns pseudo-desconeguts que, a més, presenten una higènie dubtosa? Vinga, tots allà menjant el formatge fos barrejat amb les bavalles d’uns individus que no saps d’on han sortit! També és molt feixuc quan al tren o a l’autobús se t’asseu un individu que desprèn una intensa fortor a brut. El tens allà al teu costat i no saps com posar-t’hi per no caure desplomat.
Al futbol passa el mateix que en els casos anteriors: compartir és sinònim de malestar. Si ets tercer, millor estar sol perquè sinó estàs més pendent del teu company de posició que del segon i llavors és més fàcil que acabis quart o cinquè que segon o primer. Nosatres som dels que mirem endavant. Martorell, prepara’t!

Un històric de veritat!

M’agrada el Sants. És una d’aquelles entitats que saben mantenir la tradició tal i com ho demostra el seu terreny de joc. I és que la sorra és la mateixa en la que van desembarcar els fenicis al segle IV a.c. Per què renovar-la o posar-hi gesta artificial? A més, amb aquesta superfície el joc guanya vistositat i emoció: rebots inesperats, pilotes que perden velocitat de forma inesperada, per no parlar del sobreesforç que han de fer els futbolistes. Això sí que és suar la samarreta! Però no només hi ha beneficis pels titulars, els jugadors suplents també han pogut treure profit de la superfície fent castells de sorra a la banqueta. M’agrada el Sants.

Obriu el pas que venim!

Una marató no l’acostuma a guanyar aquell que de seguida es posa al capdavant, sinó el que vé del darrera amb un ritme intens però prudent, constant però pacient, decidit però Intel.ligent. I aquest corredor virtuós és el Catllar. Avui ja ens hem situat a només tres punts de la promoció i no només això: tenim la certesa de mantenir les forçes intactes i que no ens flaquejaran les cames en els darrers quilòmetres decisius per arribar a la meta. Malgrat això, serà important que no se’ns creuin més àrbitres com el d’aquest matí, que quan s’han complert els 90 minuts reglamentaris s’ha tret de la màniga la primera part d’una pròrroga…Això sí, ens ha donat un toc de glamour perquè l’home era clavat a en Yul Brynner i algun dels socis més veterans han corregut tot confosos a demanar-li un autògraf al final del matx.

Un migdia de pel.lícula

La millor forma de resumir el que ha passat avui al camp de l’Iberiana és posar un títol de pel.lícula als fets més rellevants. Així que tot es podria resumir de la següent manera. Per començar, el camp es podria dir “El planeta de los simios.” El partit: “Bailando con lobos.” L’agressió d’un imbècil local al nostre porter:“Yo, el Vaquilla.” La posterior suspensió del matx durant més de mitja hora “El silencio de los corderos.” L’arribada dels furgons dels Mossos: “Los hombres de Harrelson.” El gol del triomf al minut 92: “El cartero siempre llama dos veces." La victòria: “V, de Vendetta.” La sortida dels jugadors i de l’àrbitre: “Salvad al soldado Ryan.” La passivitat de la Federació per expulsar de la competició clubs com l’Iberiana: “La ley del silencio.” El nostre autocar: “El acorazado Potemkin” i el viatge de tornada cap a casa: “La vida és bella!”

És un ocell? És un avió? No! És en Fulla!

La majoria encara ens estem preguntant què o qui hem vist en el segon gol. I és que en Fulla s’ha convertit en un no sé què per marcar una diana antològica. Jo perquè estava amb més gent, sinó hagués culpat de la meva visió l’orujo que em prenc abans dels partits. Llàstima que ningú l’hagi enregistrat, però no us preocupeu perquè tinc contactes a la NASA i aquesta gent té càmeres per tot l’espai apuntant la terra. Segur que alguna o altra l’ha agafat.
M’imagino dos marcians mirant-s’ho des del seu planeta i comentant: “què fa un dels nostres a el Catllar?”

Descarrega o no entres!

Si es vol eradicar la violència dels camps de futbol s’haurien de prendre mesures de veritat per evitar actuacions com les que han protagonitzat dos pobres fracassats del Cambrils. Ja sé que és difícil encaixar un bany de joc com el que els hem donat. Si a més la seva temporada és tan mediocre que flirtegen amb el descens, la frustració encara es fa més evident i penosa. Però no es veurien batusses ni s'escoltarien insults si la Federació Catalana, amb la col·laboració de les forces de seguretat del país, posés com a condició per assistir als camps tenir una vida sexual satisfactòria. Si tothom anés al futbol ben follat, de ben segur que no es produirien espectacles com els que han ofert dos insatisfets del Cambrils, que lluny d’acontentar-se increpant l’àrbitre, també l’han pres amb alguns membres del cos tècnic i dela junta.

Xatos, a veure si suqueu més el melindro i deixeu als altres tranquils!

I tant que era alegre!

Acabo d’arribar de Castelldefels però malauradament no he pogut presenciar la victòria perquè m’he perdut. I això que he sortit de bon matí del Catllar. Jo sóc dels que els agrada parar pel camí a esmorzar i fotre’s un tiberi generós. Després de fer-ho, m’he plantat a l’autovia de Castelldefels i he preguntat pel nostre rival, el club Vista Alegre. L’home que m’ha atès es deuria pensar que anava amb segones i m’ha adreçat al club Riviera. La vista sí que era alegre, sí! Ho era tant que m’hi he passat el dia allà, xerrant amb una i l’altre. Quan m’ha vingut el Catllar al cap ja eren quarts de 8 del vespre i feia més de cinc hores que ja havíem deixat la nostra empremta en forma de victòria contundent i convincent! A sobre quan he arribat al poble m’han dit que el B també havia aconseguit els tres punts! Quina satisfacció! Si a més hagués tingut 100 euros, aquesta hagués estat complerta...

Molt agraït!

El Catllar és un equip que sempre ens dóna alegries malgrat que no guanyi el seu partit. I és que els que patim insomni estem d’enhorabona. S’han acabat les pastilles, comptar ovelles i el tenir un acte sexual no desitjat amb l’única intenció de relaxar-se. Un bon soci del club ha gravat el matx d’aquest migdia i repartirà còpies a tots els qui els costa agafar la son. L’efecte és més contundent que qualsevol altre remei tradicional. Tres minuts del Catllar-Can Fatjó i ja estareu immers en el màgic món dels somnis.
Des d’aquí reclamo un augment de la fitxa dels nostres futbolistes ja que han demostrat que vetllen per nosaltres fins al punt que són capaços de jugar sense excessiu interès per ajudar-nos a superar certs problemes.

Proeses

Jornada històrica! Els dos equips del Catllar han aconseguit la gesta de derrocar els líders de les seves respectives categories!! Però no només això sinó que en el cas del B ho hem fet amb proesa inclosa. I és que en Kiko ha debutat després que ahir patís un accident de cotxe. Un camioner el va envestir i va haver de ser ingressat per revisar-lo de dalt a baix. Res de greu, però l’home, lluny de seguir les recomenacions dels metges, s’ha posat sota els pals exhibint les seqüeles de l’accident. Quin heroi! El Catllar necessita gent compromesa i no cal dir que en Kiko ho és.
Almenys aquesta setmana no em neguitejareu amb segons quins comentaris crítics tot i que n’hi ha que no descansen ni en temps de pau...

Avui per tu, demà per a mi

Tot heroi obté la seva recompensa. És el cas d’en Kiko, el porter que ens va permetre sumar 3 punts contra el Cambrils a la primera volta del campionat. Llavors va mostrar la seva gratitud vers el Catllar fent comèdia en alguns dels gols que li vam marcar i ara que l’han botat, el rebem amb les mans ben obertes retornant-li així el favor. Jugarà amb el filial perquè la reglamentació no li permet fitxar per cap equip de preferent però segur que estarà motivadíssim per fer el salt l’any vinent quan estiguem a primera catalana. Benvingut Kiko: amb nosaltres et tornaràs a sentir futbolista.

I tal dia farà un any

Una vegada més s’ha demostrat que en el món del futbol la línea entre l’èxit i el fracàs és molt fina. Una errada i disgust al canto. En fi, Pibe, pensa que qui més qui menys ha comès molts errors a la vida i no els ha passat res. D’exemples n’hi ha els que vulguis: passant pel que feia en Clinton amb els seus puros al despatx oval; seguint pel Pacte d’Entesa que va fomentar ERC i acabant per l’autodestrucció d’en Ronalidnho. I ho han pagat? Que va! Un està fent campanya electoral amb la cornuda de la seva dona, els altres estan xupant del bote gràcies a traicionar la seva ideologia, mentre que el brasiler viu de rendes. Conclusió: no passa res Pibe. Tots sabem que ets un gran professional i que ens seguiràs donant molts migdies de glòria. Endavant les atxes!

Una mica més i....

Venien amb pell de xai i gairebé ens donen el matí aquests del Júpiter. Alguns es pensaven que els de Barcelona patirien l’enèsim “gatillazo” a la lliga i que nosaltres, molt més “machotes”, els donaríem una lliçó d’homes....Doncs mira, una mica més i tots els aficionats del Catllar marxem destrempats cap a casa.
Sort en tenim d’en Rosado, que ho aprofita tot dins l’àrea. És igual que l’Administració a l’hora de recaptar diners del poble: no se li escapa res ni ningú. Sense ell, un gran equip com el nostre avançaria per la categoria amb moltes més dificultats.
Per cert, m’he adonat que molts de vosaltres us queixeu de la gent que escriu en l’anonimat. Avui mateix enceto una enquesta per veure si preferiu que per deixar missatges s’hagi d’estar registrat en aquest blog, amb la qual cosa seria impossible escriure-hi un text sense donar la cara. Ja podeu votar!

PD: l’enquesta no és vinculant perquè faré el que em doni la gana, però serà una referència que m’ajudarà a prendre la decisió.

On són les 7 diferències?

Al camp d’en Marianao hi havia un individu d’aquells que es dedica a crear passatemps. Es veu que volia obtenir informació per fer el joc de les 7 diferències perquè es pensava que l’enfrontament entre el primer i l’onzè classificat li permetria treure suc de la seva feina però ha marxat confós i frustrat: “però qui era el líder? Algú em pot dir qui collons era el líder?”, anava exclamant al final del matx.
Bé, tothom sap que el millor classificat és en Mariano, però l’equip amb més pebrots i orgull, el Catllar.
L’home passatemps no es dóna per vençut i ho tornarà a provar la setmana vinent a casa nostra ja que ens visita el cuer. Esperem que llavors sí que es pugui sentir realitzat professionalment..

Nadal, cap d’any, els Reis i la mare que els va parir!

No aguanto més l’aturada nadalenca! Què collons faré un altre diumenge sense veure el meu Catllar? Podria anar d’excursió però les cames ja no em responen com abans. Podria anar a Tarragona a fer una visita cultural, però amb prou feines diferencio l’arquitectura romana de l’egípcia. Fins i tot podria anar a La Riojana, però la butxaca està buida. Així que agafaré el pack que tinc de Cine de Barrio i passaré la tarda veient els Joselito, Martínez Soria i companyia. Quina merda de nadals...
Ah per cert? Sabeu que el Catllar és el tercer equip de la categoria què més punts ha sumat durant el 2007? Si és que som la hòstia!